Què exigeix de les dones la societat i quanta coherència té? Quanta llibertat hi ha en nosaltres? Quant podem ser i no aparentar? Com som quan no ens sentim observades? Com seríem sense pressió social? Quina seria la reacció natural? Com seríem una vegada alliberades? Les construccions socials ens porten sempre al componiment i ‘bellesa’, se’ns demana que siguem atrevides però també modestes, que puguem gestionar-ho tot per a demostrar la nostra vàlua, sempre davant un judici, extern i intern, perquè l’exigència s’implanta en les dones abans de fins i tot néixer, hem d’abastar tots els fronts de manera eficient, però no massa, no sigui que ens tornem una amenaça… per a així ser acceptades, ‘acceptar-nos’, sent això impossible, ja que la demanda no és realista, sempre situades en l’abisme, vergonya, por.
Laura Cardona
nascuda a Palma el 1993, inicia els seus estudis en dansa clàssica als 14 anys, ampliant posteriorment la seva formació cap a la dansa contemporània. El 2011 participa a la producció Violeta de Ramón Oller amb la companyia Puntiapart Dansateatre. Continua els seus estudis superiors en dansa al Conservatori Alicia Alonso de Madrid (2012) i posteriorment a l’Institut del Teatre de Barcelona (2013). El 2014 guanya el primer premi individual i grupal en dansa contemporània al Certamen Coreogràfic de Sant Boi. Ha format part del Modem Atelier amb Zappalà Danza a Sicília i, entre 2016 i 2017, participa en el Laboratori 180º treballant amb diversos coreògrafs destacats. El 2017 actua a Materia amb Zuk Dance i cocrea Y...Ser?. Ha col·laborat amb Amaya Galeote, Full Time Company de Fabián Thomé i, del 2020 al 2023, forma part de la peça Las cosas se mueven pero no dicen nada de Poliana Lima. El 2021 és assistent de coreografia i crea Collpse a Colònia. El 2023 balla Superfrau amb la CIA Baal i estrena Desconstrucció a Mallorca. La seva trajectòria destaca per la varietat, la col·laboració creativa i una presència constant en l’escena contemporània europea.
