Una mirada crítica i experimental al cos, portat al límit físic durant un procés oncològic. D’una banda, es presenta un cos exhaust, esgotat per una cursa inacabable al servei d’un capitalisme competitiu que exigeix rendiment constant. De l’altra, un cos que se sotmet a l’esforç com a eina per analitzar el potencial de l’exercici físic en la millora de la qualitat de vida i la capacitat de curació al llarg del procés oncològic. Una reflexió que explora la tensió entre desgast i regeneració, entre explotació i resistència.